EL TERMINI D’ADAPTACIÓ

Justificació

Per a la majoria dels infants el moment de començar a l’escola és el primer trencament de la presència contínua de les persones del seu entorn proper. Això crea una certa angoixa tant als pares com als infants, i esdevé un fet que requereix esforç i planificació, que constitueix un moment crític en la vida de l’infant. Aquesta etapa inicial d’escolarització és un temps delicat, en el qual s’inicia el procés d’adaptació escolar.

Durant el procés d’adaptació es van elaborant els sentiments de pèrdua o guany que suposa la nova situació, fins arribar a una acceptació interna d'aquesta.

La persona adulta al llarg de la seva vida s’ha hagut d’afrontar diverses transicions (iniciar la vida laboral, independitzar-se de la família...) amb els corresponents processos d’adaptació als canvis i a les noves situacions. L’adult, amb la seva experiència, pot; comprendre i acompanyar l’infant en el periode d’adaptació, però té procés pròpiament dit, l’ha de fer el mateix infant, és un procés personal i voluntari que pot derivar en diferents respostes d’acord amb les diferents tipologies d’infants, famílies i centres:

  • Uns infants fan una autèntica adaptació interna de la nova situació sense gaires dificultats.

  • Uns altres fan també una autèntica acceptació després de passar per un període conflictiu que finalment es resol.

  • Un petit grup es resigna, sense arribar a fer una autèntica acceptació de la nova situació. Aquest últim grup és el més delicat, l’infant vol fer el que toca, donar gust als adults, però te un conflicte intern, que no pot ser ignorat pels adults que l’envolten.

Què suposa per a un infant l’inici de l’escolarització

Aspectes positius

1.- Sentiments de tornar grans, de poder: obertura a un nou món, noves experiències, majors possibilitats.

2.- Afirmació de la seva identitat, independència, autonomia, socialització.

3.- Una millor distribució del temps.

Certes alteracions

  1. Regressions: pèrdua de control d’esfínters, tornar a voler xumet...

  2. Somatitzacions: vòmits

  3. Conflictes psíquics: insomni, plors, rebuig, inhibició...

De l’encert que tinguin els adults acompanyar l’infant durant aquest procés, dependrà en gran part el seu futur èxit escolar i social. Si el centre i els pares i mares s’hi impliquen, es crea una complicitat escola-família i s’endolceix aquest procés, l’adaptació no té per què presentar problemes.

Com poden actuar els pares i mares?

  • Prepara l’infant per a les situacions de separació habituals deixant-lo estones amb persones de confiança; explicant-li que tornarem, no enganyar-lo ni marxar d’amagat.

  • Posar límits als infants establint dins l’àmbit familiar unes normes clares i senzilles, d’acord amb l’estat i la capacitat de l’infant. És important mantenir-les amb serenor i amb fermesa, això l'ajudarà adaptar-se a les normes del centre.

  • Una vegada elegit el centre, visitar-lo, passejar pels voltants, perquè l'infant es familiaritzi amb els espais, materials, persones...
  • Parlar a l'infant de l'escola amb naturalitat, en la mesura en què pugui fer-se'n càrrec. S'ha de parlar amb l'infant en positiu, no utilitzar l'escola per intentar canviar conductes o hàbits no desitjats.

  • Cal acomodar gradualment als horarirs de l'infant els que tindrà a l'escola.

  • No s'han de fer canvis importants en les rutines de l'infant, que coincideixin amb l'inici de l'escolarització, canviar de casa, treure la xumet, els bolquers... Si s'estiueja a un lloc diferent on està l'escola, cal tornar amb uns dies d'antelació, i si l'infant va a l'escoleta durant l'estiu, com a mínim l'hauria de deixar una setmana abans de començar l'escola.

  • Procurar tenir disponibilitat horària per acompanyar l'infant en el seu procés d'adaptació en el centre.

 

 

Què farà l'escola?

 

 

- Una vegada acabat el termini de matrícula l'escola fa una reunió per a tots els pares novells, en la qual donem compte de com duim a terme dit procés d'adaptació.

- Repartim enquestes a les famílies per tal de conèixer millor l'infant.

- Demanem que els primers dies els pares acompanyin l'infant, ja que són uns dies molt especials. Organitzem torns perquè els primers dies de setembre pares/infants puguin compartir experiències en l'àmbit d'aula. Els infants observen la comunicació/interacció que es dóna entre familiars, educador/a i companys, fet que els tranquil·litza i dóna confiança davant aquest nou espai.

 

- Aquest termini, passats uns quants dies, es va normalitzant, de mica en mica els pares van deixant els infants al centre per períodes cada cop més llargs fins que es normalitza l'horari. El familiar acompanyant sempre s'ha d'acomiadar afectuosament i tranquil·lament de l'infant, sense enganar-lo i procurant no allargar aquest moment.
- Recomanem que per quedar a dinar i dormir a l'escoleta els infants estiguin mínimament adaptats.